001 BENVINGUTS, ON ESTEM

2019 ESCUDO E INSIGNIAS (1000)

  • ¡¡ BENVINGUTS A LEPANTO!!

  • Esta és la Pàgina Oficial de la Falla Lepanto – D. Juan d’Àustria
  • Sector Mislata nº J.C.F 264.
  • Som una falla diferent
  • On l’innovació en la tradició s’unixen.
  • Menuda pero en una gran tradició fallera, desde 1974.
  • On podràs trobar…Bona gent i Bon ambient
  • On poder fer amics i parlar del món de les Falles.
  • En ella podràs participar dels nostres campeonats de…Pachis, futbolí, truc,… concursos de paelles… excursions
  • ¿Vols una falla en la que et sentes «com en casa» i «en família»
  • ¡¡¡Lepanto és la teua!!!

Nº 264

LEPANTO – D. JUAN DE AUSTRIA. 

L’escut de la nostra comissió es crea quan es funda la comissió fallera, en abril del 1974 i és que nos representa sent ell més fidel reflex de la nostra història, consta començant per la part alta, d’un rat penat, símbol de l’heràldica Valenciana i sobres les ales una orla en el nom de FALLA DEL SUR. En el centre es representa un rombo compost per quatre barres o pals de gules de color roig i cinc de groc (sobre camp d’or) imitant a l’escut de Valéncia. Als costats del rombo es representen uns galeones o carabelas en commemoració de la batalla de Lepanto i D. Juan d’Àustria, ilustre i gran capità de les mars. Sobre la part inferior es reflectix la mar i en centre una inscripció en el nom de la població que pertanyem MISLATA, població veina a la Ciutat de Valéncia.

A lo llarc de l’història este ha sofrit alguna variació o modificacions, en 1979 se suprimix el nom de Mislata i en el seu lloc es representa una orla que unix les dos carabelas i sobre esta es reflectix el nom de la comissió fallera LEPANTO I D. JUAN D’ÀUSTRIA. No és fins al X Aniversari en l’any 1984 quan s’incorpora el Bunyol d’Argent otorgat per la Junta Central Fallera de Valéncia a esta comissió,  insertant-ho sobre la part inferior de l’orla. L’ultima adaptació va ser en XXX Aniversari en l’any 2004, en la concessió del Bunyol d’Or Amb  Fulles de Llorer s’incorpore a l’escut i es canvie el subnombre de la falla del sur per la FALLA DEL SUD, fent un fidel reflex a la llengua Valenciana. L’ultima modificació va ser durant el 45 aniversari en el any 2019  en l’incorporació en el Bunyol d’un diamant, per la concessió de la màxima recompensa de Junta Central Fallera de Valéncia, on es va concedir el Bunyol d’Or i Brillans Amb Fulles de Llorer Colectiu. 

EL BARRI, LA SEUA CREACIÓ.

Els orígens de l’història de la nostra volguda Comissió, segons algunes referències aportades per antics fallers, nos indiquen que existia en el nostre barri una falla, es remonta sobre els anys 1950, existint una Comissió anomenada «Falla del Barri Nou», ubicada en el creuament dels carrers Blasco Ibáñez (antigament Carretera Torrent) i Isabel La Catòlica (junt al bar Peño), tenint ubicada la barraca fallera en la Carretera de Torrent (chalet de María La Paquetera) estes senyes es troba en els archius de la Junta Central Fallera.

En aquells temps un grup de veïns en inquietuts festives, varen decidir sumar-se a la festa fallera i recolzar aixina una tradició que cada volta prenia més força en el nostre barri. No obstant fins a l’any 1974 no va ser quan es va constituir de manera oficial nostra volguda Falla en el nom de Comissió Falla Lepanto D. Juan d’Àustria i Adjacents, sent el nostre primer President D. JOSE BORRES VILLENA i la nostra primera Fallera Major ASUNCION SORIA BRAVO, per lo que es conta com a any de la seua fundació l’eixercici faller 1974/1975, inscrita en la Junta Central Fallera assignant-se-li en eixe any el número 264 de les falles de la ciutat, estant ubicada la barraca fallera en el Carrer Calvo Sotelo (hui Avda. de Blasco Ibáñez, 92).

En l’eixercici 1977 va accedir a la presidència D. Jose Luis Egea Fambuena, queva ser president més temps, ostentat la presidència, durant eixos 7 anys alternatius que ha estat al front de la nostra comissió, finalisant la seua etapa en l’eixercici  1989, passant per la comissió un total de 16 presidents durant els 46 anys des de la seua fundació. En l’eixercici 1976 nostra Comissió va inaugurar, en el carrer D. Juan d’Àustria nº 6, el casal faller el qual va ser testic de gran part de la nostra història fins que en l’any 1996, sent President, Antonio Sanchis Navarro i veent l’evolució del cens faller, la Junta Directiva va propondre canviar de local per a poder realisar millor les activitats falleres, este es va inaugurar el dia 16 de febrer de 1996, sent beneït per  D. Fernando Ros cura retor de Sant Francisco i inaugurat pel nostre president fundador José Borrás Villena,  varen assistir les primeres autoritats municipals i demés colectius culturals i festius de Mislata, estant ubicat el nou casal en el carrer el Salt nº 3, local del que hui en dia gogem i nos sentim molt orgullosos.

Molt ha plogut des de llavors i nostra Falla ha segut coneguda en el seu llarc caminar fins als nostres dies per les seues participacions en les distintes activitats falleres. En els començos de la nostra Comissió destaquem en eixes boniques velades de teatre en valencià que s’oferien en molt carinyo a tots els presents, també vivim una época dorada durant els anys gràcies a un grup de fallers en inquietuts artístiques, els quals en la modalitat del Play Back, en la que vàrem ser pioners en nostra falla. Un dels referents clàssics de la nostra comissió és l’assistència massiva de fallers a l’ofrena de flors que li oferim a la nostra Excelsa Verge dels Desamparats, i que sempre ha segut l’enveja i admiració de tots per la seua bellea i grandiosidad, i de la qual nos sentim molt orgullosos. Pero hi ha alguna cosa que durant l’història de la falla Lepanto – D. Juan d’Àustria no ha canviat: “El nostre orgull per portar el nom del SUD allà on estigam”.

La nostra Comissió Major enguany és posseïdora de el “Bunyol d’Or i Brillants Amb Fulles de Llorer Col.lectiu”, màxim guardó concedit per la JCF a les Comissions de Falla, aixina mateix la nostra Comissió Infantil és posseïdora del Distintiu d’Or i Brillants Infantil, màxima recompensa otorgada per la JCF a les Comissions Infantils. Hui en dia, entre els festejos que a lo llarc de l’eixercici venim desenrollant, destaquen els nostres Aniversaris, Semanes Culturals, les Exaltació de les nostres Falleres, el Passacarrer, les “Mascletades”, els nostres monuments i açò és a grans traces una menuda mostra de lo que és la nostra Comissió, la qual té història per a omplir moltes pàgines en el nostre “Llibre Faller”, si vols conéixer més a fondo la nostra història acosta’t per nostra Falla i et rebrem en els braços oberts, per a que pugues conéixer-nos i gojar d’esta grandíssima Comissió i també de la nostra festa fallera.

51 EL BARRI

52 EL BARRI

53 EL BARRI

LA NOSTRA HISTORIA,

LEPANTO – D. JUAN DE ÀUSTRIA.

 Les Falles són una festa que se celebren en Mislata-València en el més de març per a commemorar Sant Jose, sent el seu moment cim la cremà la nit del 19 de març. Els seus orígens són incerts, la tradició nos ha transmès que varen ser els fusters els creadors de les Falles, en realitat encara no s’han trobat documents que avalen esta teoria. La primera notícia d’una falla és de mitjan del sègle XVIII, era construïda pels propis veïns, de la mateixa manera que s’encarregaven de l’organització dels seus actes fallers.

COMISSIÓ FALLERA.

 La comissió fallera és una agrupació de veïns (fallers i falleres) d’un carrer o plaça, dividits en majors i infantils. La tradició fallera del nostre barri es remonta sobre els anys 1950, existint una Comissió anomenada «Falla del Barri Nou», ubicada en el creuament dels carrers Blasco Ibáñez (antigament Carretera Torrent) i Isabel La Catòlica (junt al bar Peño), tenint ubicada la barraca fallera en li Carretera de Torrent (chalet de María La Paquetera), document que es troba en la Junta Central Fallera de València.

6       7

La nostra història comença en abril de l’any 1974 en el bar J1000 de Mislata, despuix de la celebració de la festivitat de Sant Josep, un grup de veïns i amics es varen reunir en propòsit de constituir una comissió fallera, segons consta en la primera acta escrita de la Comissió.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 48-acta-fundacional.jpeg

 

    La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 49-acta-fundacional.jpeg

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 50-acta-daprovacic393.jpeg

Des de llavors fins als nostres dies hem intentat mantindré la festa de les Falles viva en la nostra barriada a pesar de les dificultats unes voltes, per la pròpia dinàmica del barri.

No obstant fins a l’any 1975 no va ser quan es va constituir de manera oficial nostra volguda Comissió com a nom Falla Lepanto – D. Juan d’Àustria i Adjacents, i en el subnombre “Falla del Sur”, sent el nostre primer President D. Jose Borras Villena i la nostra primera Fallera Major Asunción Soria Bravo, també es va constituir la comissió infantil sent la fallera major Rosa Mª Borras Cabo filla del president, i Manuel Millas Pedro com a president infantil. Per lo que es conta com a any de la seua fundació l’eixercici faller 1975, inscrita en la Junta Central Fallera assignant-se-li en eixe any el número 264 de les falles de la ciutat, estant ubicada la barraca fallera en el Carrer Calvo Sotelo (hui Avinguda de Blasco Ibáñez, 92).

1975-2

Els primers monuments fallers varen ser obra de l’artista faller de renom D. Vicente Lopez, l’infantil en el lema “El buho” i el gran en el lema “L’Abundància d’abusos”. Enguany es va realisar una orla commemoratiu dels fundadors en la fotografia de cada u inclosa en el monuments gran, regalat per la fallera major infantil Rosa Mª Borras Cabo.

75 I SKMBT_C65218042312280_000175 M SKMBT_C65218042312280_0002

1975-0

Seguim creixent i anem afegint aspectes importants dins de les falles, el primer any incorporem l’explicació en forma de poesia del monument faller en el llibret en 1975, llibret escrit pel poeta Elías Borras i Castelló, pare de l’actual president de la comissió, conseguit el 1º premi en el concurs organitzat per l’entitat cultural “El Rat Penat”.

Este mateix any va ser el punt partida que va supondre el naixement a l’idea de conformar una Banda de Tambors i Cornetes, unit al fet de que per aquella època, era prou dificultós poder fer front a les despeses que suponien la contractació d’una banda de música per a tota la setmana fallera. Tots els inicis són complicats, però es respirava l’emoció i voluntat del que inicia un projecte nou.

Per a l’eixercici faller de 1975 varen començar els ensajos, sent el lloc on es reunien, en la zona del caixer del riu nou, i despuix dels ensajos, es tornava al casal en formació per a anar ensajant la difícil tasca de tocar i caminar al mateix temps. Eixe mateix any es va crear la banda de cornetes i tambors, en membres de la comissió, que estaven exents de pagar la quota. Des d’eixos mesos inicials, es va formar una banda de cornetes i tambors pròpia, on tocaven des dels majors fins als més menuts. Durant varis anys va col·laborar en esta comissió de Falla en els actes realitzats per la mateixa, durant eixa etapa va tindre dos directors de la banda Andrés Pedron i Pablo Ortiz.

144-21979 1

Per fi aconseguim el nostre casal en el carrer D. Juan d’Àustria 8 baix en l’eixercici 1976, casal al que denominem “El Sur” en posseir esta característica les nostres instal·lacions. Ací tindrà lloc gran part de la nostra història, en la qual nos consolidem com Falla i augmentem en número de components. Anys despuix ho reformem una miqueta, però sempre seguirà sent lloc de trobada i records per a molts components de la nostra comissió.

1975-6

52 EL BARRI FOTO

Un altre fet destacable va ser en l’any 1977, la proposta del nostre president fundador Jose Borres, a la comissió i esta a la seua volta al sector 22, al com pertanyíem, nomenar fallera d’Honor a, Donya Silvia Arburua Azpiunza, esposa de D. Marcelino Orella Aguirre, proposta que va ser aprovada unànimement, pels presidents.

Este nomenament representa el celebrar la 1ª Exaltació de Falleres Majors del Sector 22, en el Teatre Principal de València, on la Excma. Silvia Arburua Azpiunza, abillada en el nostre trage regional, va rebre els honors, que corresponien, i en una resenya de prensa, el reporter destaque els següent: “Mai hi havia vist un teatre Principal de València, tan esplendoroso i valencià, ya que un 99 % dels assistents, lluïen el nostre trage regional”.

1977 SILVIA Y MARCELINO

Enguany 1978 fem menció molt especial a la Fallera Major Infantil Mari Paz Martínez Bueno i el president infantil J. Gabriel Martínez Bueno, que varen tindre l’honor de regalar a la comissió l’estandart infantil, sent la fallera major Mª Jesús Durá Alarcón i com a president per segon any Jose Luis Egea Fambuena.

1978 1

Durant la semana fallera vàrem tindre l’honor de rebre a l’Embaixador Polac en Espanya, per a agasajarlo i entregar-li el nomenament de President d’Honor de la nostra comissió, el qual va disfrutar en tots els moments de les activitats valencianes realisades en el seu honor.

1978 IMG_20180102_0012

Tota comissió s’aprecia de tindre el seu propi estandart i lo que en el representa, pero com a bons valencians també nos identifica la nostra Real Senyera. Senyera és també l’història de l’identitat valenciana. I la vitalitat del símbol és la mesura de la vitalitat identitària del poble. La Senyera despuix del seu naiximent, té pendent el seu gran repte: tornar a ser símbol de llibertat i encapçalar la supervivència dels valencians en un món globalizat i cada volta més homogeneizado, per tal que la nostra comissió la tinga, les falleres majors de l’eixercici 1979 Sergia Echevarria Emo i Antonia González Moya, varen tindre l’honor regalar a la comissió la Senyera Valenciana, en la qual té brodada en la part inferior els seus noms, en el sense que perdure en l’història de la comissió.

1979 3

176 43 1 551734_676595305723852_327625196_n

Com és habitual en tota banda de Cornetes i Tambors tenen el seu propi estandart portat per una abanderada, en la nostra comissió no és una excepció, enguany 1980 la seua abandera María Dolores Alcaide Moreno, ostenta el càrrec en haver segut elegida com a Fallera Major de la nostra comissió, per tal motiu ha tingut que deixar de ser l’abandera.

144-4

També és reseñable que el president de la comissió Francisco Pallardo siga el pare de la fallera major infantil Inmaculada i la fallera major María Dolores i el president infantil Roberto són germans. A l’eixercici següent en la les participacions de la loteria del niño es varen insertar les fotografies de les falleres majors Inmaculada Pallardo Navarro i María Dolores Alcaide Moreno, segons resa els documents adjunts.

1980 1

Durant este eixercici també vàrem tindre l’honor de nomenar President d’Honor de la comissió, a una persona molt volguda i aprecia dona per tots nosatres  D. Jaime Major Oreja, títul que li va ser notificat, desplaçant-se una representació de la comissió a on el residia. Durant la setmana fallera participe en tradicional concurs de paelles que es realisa en el carrer front al casal, on lo agasajamos a ell i tota la seua família gojant tots junts de les tradicions valencianes.

1981 3

Despuix d’una llarga trayectòria de la banda de cornetes i tambors, en l’any 1981 la comissió decidix per primera volta contractar a la banda unió musical “La Nova de Quatretonda” la qual va estar en la nostra comissió durant varis anys, participant en tots els events i amenisant-nos en les desperta, passacarrers i l’ofrena, delectant en la seua existixca música.

Recordem en enguany 1981 també va ser molt  especial per a  Jose Luis Egea Fambuena, per haver segut durant varis anys president d’esta comissió i enguany també com a poeta del llibret de falles, per la qual cosa fem una menció molt especial perque enguany es va tornar a conseguir el 1º Premi del llibret versat pel nostre poeta.

1981

També vaig convindre resaltar en este eixercici 1982, va ser nomenat President d’Honor de la comissió, Excmo. Sr. Marcelino Oreja Aguirre, títul que li va ser notificat, desplaçant-se una representació de la comissió a Vitòria, lloc on residia com a Delegat del Govern, en el País Vasc, posteriorment vàrem tindre l’honor de rebre el 18 març en la nostra comissió, on lo agasajamos a ell i tot la seua família gojant tots junts de les tradicions valencianes, aixina mateix també vàrem tindre l’honor de rebre una visita molt volguda entre nosatres, Excmo. Sr. Jaime Major Oreja i la seua esposa.

146-147

1982 - 1

Som una comissió en la que l’art està molt present i gràcies a un grup de fallers en inquietuts artístiques, els quals en la modalitat de “Ball o Musical” hui cridat “Play Back”, en la que vàrem ser pioners, varen fer destacar de manera extraordinària a nostra Falla conseguint llavors varen conseguir premis de quants concursos participàvem. A lo llarc dels anys hem tingut grup tant d’infantils com de majors pero cal destacar sobretot els guanys conseguits pel Playback Infantil, actualment existent i en plena evolució artística.

1983-3

Fent història recordem que enguany 1984 és el X Aniversari de la comissió fallera situada al final de l’avinguda del Sur de Mislata, estem d’enhorabona perque enguany la nostra comissió complix 10 anys de la seua fundació, per tal motiu se nos va otorgar a la comissió per la Junta Central Fallera de Valéncia el Bunyol d’argent Col.lectiu commemoratiu de dita efeméride. Per tal efeméride D. Jose Borres Villena, es va presentar i va eixir elegit com a president de la comissió, recordant la seua etapa quan la funda la comissió.

1984

En la comissió està molt arriagada la tradició valenciana i gràcies a fallers i falleres en moltes inquietuts en transmetre als demés nostra cultura, durant l’eixercit faller, es va fundar en la nostra Comissió “Grup de Teatre”, destaquem en eixes boniques velades de teatre en valencià que s’oferien en molt carinyo a tots els presents, també vivim una época dorada durant els anys 80 fins als últims anys de la década dels 90.172 sainet

En l’any 1985 la festa de les Falles és una manifestació diversa plena de valors culturals i socials que es realisen els carrers, per tal per la “pluja i el vent” que varen provocar numerosos incidents durant la semana fallera. Les inclemències meteorològiques obligaren a cancelar alguns actes i, ademés, han provocat desperfectes en alguns monuments o, fins i tot, la solsida d’algun d’ells. Els valencians sabem que açò nos disgusta, també sabem que comissions i especialment els artistes fallers estan fets d’un pasta especial, capaces de lluitar i resoldre les adversitats en eficàcia i professionalitat, per a que en carrers i places els dies 15 al 19 estiguen en gran esplendor referent a la festa d’art, llum, color i alegria vital.

Convé tirar la vista arrere per a intentar entendre que l’any passat va ser un any molt particular per la metrologia per la qual cosa la comissió va acordar que les Falleres Majors “Cristina i Emilia” repetiren enguany, en el fi que pogueren gojar del desenroll d’actes festius.

Comentem que per motius varis, enguany no es va editar el propi «llibret», cal fer constar que solament es va editar un programa de la semana fallera, per la qual cosa no hi ha cap document que aporte l’essència del llibret com les fotos de les falleres majors, monuments ni versat d’ells aixina com el llesta do dels components de la comissió ni les relació de recompenses que otorga la JCF de Valéncia.

1986

En les falles de l’any 1987, es va tindre l’honor en l’exaltació de Celia Caballero i Elena Durá en les seues corts d’honor, en l’acte que va contar en unes invitades d’excepció, les falleres majors de Valéncia, María del Carmen Mollá Bau i Celia Lopera Merino. Les més altes representants de les falles varen assistir a esta presentació oficial per a sumar-se al reconeiximent públic que el colectiu faller va tributar a les seues noves falleres majors.

1987 1

La presentació del 1988 de les Falleres Majors de la comissió, Cristina Bou Rodríguez i Mari Paz Martinez Bueno, acompanyades en tot moment pels seus presidents Sergio Pedron Mejías i Jose Luis Egea Fambuena i per les seues corts d’honor.

Una exaltació magistralment presentada per components i amics de la comissió falla Plaça del Negrito, fallers d’eixa mateixa comissió que en la seua gràcia i ingeni va fer més amena i divertida la velada fallera, durant la mateixa se li va fer homenage a la Mare de Deu, cantat a les falleres majors la coneguda cançó «La Maredeueta» de la gran Concha Piquer, com a fermall d’or en la presentació contem en la estimable presència de Marta Querol Fallera Major de Valéncia del 1988, que va voler estar en nosatres per a enaltir com es mereixen les nostres màximes representants falleres aixina posar punt i final a la presentació.

1988-61988-7

Estem en el 1989 any d’aniversari, ya són 15 anys fent falla, per a esta efeméride i durant la cita que tenim anualment molt important per a la comissió com és la nostra exaltació de les falleres majors i les seues corts, este eixercici contem la estimable presència com mantenedor, al Secretari General del Consell d’Europa, i ex ministre espanyol d’Assunts Exteriors Excmo. Marcelino Oreja Aguirre, destacant en la seua alocució “l’esperit de treball i de confraternidad que viuen en les falles durant tot un any”, ademés de glossar la bellea de la fallera major Natalia i de la fallera major infantil Cintia.

 Marcelino Oreja ha visitat Mislata durant la semana fallera vàries voltes, acompanyat de la seua família i mai s’ha oblidat el agasajo dispensat a la seua esposa, Silvia Arburua, quan va ser proclamada Fallera d’Honor del Sector 22 en l’any 1977, que agrupa a les falles de Mislata, Quart i Chirivella, també en ambient festiu Marcelino participe en l’elaboració i participació del tradicional concurs de paelles al carrer, realisat en el carrer D. Juan d’Àustria a altes hores de la matinada, on se li va vore les habilitats de bon cuiner dins d’un gran ambient faller.

1989 1

El Comité Nobel del Parlament noruec (Storting) va donar a conéixer en Oslo l’elecció del president de l’Unió Soviètica, Mijaíl Gorbachov, com a destinatari del Premi Nobel de la Pau corresponent a any 1990. Basandose en lo mèrits contrets i en «el paper fonamental de Gorbachov en el procés de pau que caracterisa actualment la situació de la comunitat internacional en importants àrees». Pel gran reconeixent a la humanitat, la nostra comissió fallera es va sumar a eixes distinció nomenant President Honor, títul que va rebre en el Kremlin per mediació de l’embaixador se’l seu país en Espanya, Serguei Romanovsky  que va agrair en nom del tal distinció. Una nutrida representació de la comissió es va desplaçar a l’embaixada per a entregar-li el títul acreditatiu aixina com obsequios valencians destaquem la gran acollida l’entregar-los l’emblema que més nos caracterisa als valencians nostra Senyera.

Se’ls invite que vingueren durant la semana fallera per a arreplegar el titule i insígnia que otorga la Junta Central Fallera de Valéncia del Bunyol d’Or honorifico a Mijaíl Gorbachov.

1990 1

Enguany 1991 estàvem esperant el món faller, l’elecció de les integrants de la Cort d’Honor d’enguany i ademés varen ser les candidates a fallera major de València. El jurat va ser nomenant, una a una, els noms de les 13 majors que viuran enguany el somi de representar a la festa de tots els valencians. I entre eixos noms el d’una mislatera, María del Carmen Lopez Fernández, component de la nostra comissió, Mª Carmen va agarrar el testic de les seues antecessores i torna a representar al món faller de Mislata en la més alta representació de les Falles de València. Este últim eixercici, el del seu regnat com a fallera major, ho ha vixcut en especial emoció. A partir d’ara, Mari Carmen afronte en molta ilusió formar part de la Cort d’Honor.

64 BIS 164 BIS 0

En l’exaltació de les nostres falleres majors Raquel Perez i Mª Pilar Lluch en les seues corts d’honor, en l’acte que va contar en l’invitada d’excepció, la fallera major de Valéncia, Carla Muñoz Antoli-Candela, acompanyada per la fallera de la nostra comissió Mª Carmen Lopez, component de la cort de la fallera major de València. La més alta representants de les falles varen assistir a esta presentació oficial per a sumar-se al reconeiximent públic que el colectiu faller va tributar a les seues noves falleres majors. Durant la semana fallera i dins dels actes programats, es va realisar el sopar d’homenage a la Fallera Major de València i la seua Cort d’Honor, va ser una nit de privilegis que gogem de tindre entre nosatres a Carla Muñoz i la seua cort d’honor.

1991 3

La Comissió fallera es va traslladar al poble de Nambroca (Toledo) en la finalitat de rendir homenage a la Verge del Carmen, fent-li l’ofrena floral la nambroqueña i fallera major de la nostra comissió de l’eixercici anterior Raquel Perez Lopez, acompanyada pels components de la comissió abillats en els trages tipos valencians. Despuix de finalisar la Missa i el passacarrer, es va realisar la mascleta a mà realisada pels fallers, en la plaça de l’Iglésia, una al que no ha faltat les màximes autoritats locals.

1991 3

Durant la semana fallera del 1992 i dins dels actes programats, es va realisar el sopar d’homenage a la Fallera Major de la nostra comissió Cristina Blasco Soriano, va ser una nit de privilegis que gogem de tindre entre nosatres a la Tuna de l’Universitat Politècnica de Valéncia, que nos varen delectar en les seues populars cançons.

1992

Els playbacks són un concurs en el que participen les comissions falleres, on podem  gojar de lo millor de cada comissió, veent els grans espectàculs, en músiques, decoració i vestuaris dignes dels grans musicals mundials, referent al premi no és lo més important, sino la participació de tots ells, on els espectadors vàrem poder gojar dels nostres participants Chelo Mir Lamaza i Ángel Molina Cerdán que varen interpretar en èxit la cançó “Les coses del voler”, en concurs organisat per la Junta Central Fallera de Valéncia en l’eixercici 1993.

1993 5

Les falles infantils varen ser creades pels propis chiquets. A finals del sigle XIX, els més jóvens construïen les seues pròpies falles en caixes de cartó i ninots, o simplement en carraques velles, i les plantaven en els carrers i places de la ciutat per a cremar-les el dia de Sant Josep. Recorrien els carrers demanant materials per al seu monument i colaboració econòmica per a pagar les despeses de la seua festa, com els fòcs artificials de la cremà. Es va fer tradicional el grup de chiquets que anaven per les cases arreplegant carraques velles cantant la cançó: «¿Hi ha una estoreta velleta ‘pa’ la falla de Sant Josep, el tio Pep?» (¿Hi ha una alfombreta vella para la falla de Sant Josep, el tio Pepe?). Enguany 1993 el monument infantil va conseguir el primer premi en la secció 13, en el lema “Motius Valencians” de l’artista Jose Manuel Felip.

93 I SKMBT_C65218042312320_0027

Comissió fallera situada al final de l’avinguda del Sur de Mislata, estem d’enhorabona enguany 1994 la nostra comissió complix 20 de la seua fundació, per tal motiu se li encarregue per part de la presidència al faller Raimundo Pedret el dissenya una insígnia commemorativa de l’aniversari i també se nos va otorgar per a comissió per la Junta Central Fallera de València el Bunyol d’Or Col.lectiu commemoratiu de dita efeméride.

1994

Exaltació de la Falleres Majors de la nostra comissió és uns moments més solemnes que les màximes representants d’una festa puguen tindre, ya no solament en Mislata, sino, m’atreviria a dir, de bona part de València. Solemnitat i honor va ser per a les nostres falleres majors en tindre un mantenedor molt especial, Carlos Pérez Carro, alcalde de Nambroca (Toledo) faller d’esta comissió i pare de la fallera major infantil de la nostra comissió de l’any 1991 Raquel Perez Lopez, que enaltixc com es mereixien les falleres majors Silvia Lluch Palomares i Vicenta Quiles Carrillo, aixina mateix va ser distinguixc per la comissió en l’imposició de l’insígnia commemorativa.

1994

Durant enguany 1995 es va participar en el Concurs de Sainet en València amateur, té gran arraïlada entre la comissions falleres ya que el Sainet pot ser curt o còmic, com cada u li agrade nomena-ho, perdura en el temps, és obra de tots nosatres.

La nostra comissió conta en un gran grup de participants en la finalitat de mantindré viva l’essència del Sainet, que és lo més característic nostre, enguany es va interpretar en la Mostra de Sainet Vila de Mislata l’obra  “La Forastera” de l’escritor Paco Barchino Pérez.

1995 11995 2

En l’eixercici 1996 la nostra Comissió va inaugurar, en el carrer del Salt nº 3, el casal faller el qual va ser testic de gran part de la nostra història, sent President, Antonio Sanchis i veent l’evolució del cens faller, la Junta Directiva va propondre canviar de local per a poder realisar millor les activitats falleres, este es va inaugurar el dia 16 de febrer de 1996, sent beneït pel cura retor de Sant Francisco i inaugurat pel nostre president fundador José Borrás, al com varen assistir les primeres autoritats municipals i demés colectius culturals i festius de Mislata, estant ubicat el nou casal en el carrer el Salt nº 3, local del que hui en dia gogem i nos sentim molt orgullosos.

    53 FOTO INAUGURACION      53 FOTO

 

51